Aquest cap de setmana ens desplacem a Manlleu,
La Montserrat i en Jordi fan anys 90!
A la pàgina web de la colla gegantera trobem l'història dels orígens dels gegants
http://www.gegantsdemanlleu.cat
Ens expliquen que:
L’any 1923, Martí Molera i Pagès va proposar encarregar la construcció d’una parella de gegants, davant la comissió de veïns del carrer Vendrell, organitzadora dels actes de la festa de la Mare de Déu de la Gleva, patrona d’aquell carrer.
En Martí es va encarregar de gestionar la comanda, donat que ja es disposava de la quantitat monetària per fer la primera entrega a compte de 500 pessetes que s’havien recollit per mitjà d’una rifa feta durant les festes del carrer aquell mateix any.
Es dirigí a la capital de la Garrotxa, al taller de J. Ventolà. Explicava ell que de tots els models que li van presentar, es va enamorar de seguida del gegant. Té una retirada bessona amb el gegant d’Olot; això ens fa creure sense cap classe de dubte que el gegant olotí va servir de model per fer el de Manlleu. La única diferència és el casc.
El model original del gegant olotí era d’un reconegut escultor Miquel Blay, símbol de l’escultura modernista.
Un cop escollit el gegant, li presentaren els models de gegantes. Cap d’elles li van agradar. En Martí tenia bon gust i volia pensar-s’hi. Va anar a donar un vol pels carrers d’Olot, quant de sobte, va veure una noia molt bonica abocada en una finestra. Va quedar meravellat per la seva bellesa i li demanà una fotografia que no sabem com la noia li donà. Va tornar al taller amb el retrat de la noia i li va dir al senyor Ventolà: “La vull com ella”. I així va ser.
Jordi
Aquest és el nostre gegant més antic,
data de 1923.
Per la seva creació, el constructor va
agafar de referència el gegant d’ Olot, i per això hi veiem faccions molt
semblant.
Jordi es presenta com un guerrer envoltat
d'un caire majestuós i amb faccions d'autèntica perfecció.
La cara dura i bella ve coberta
amb una frondosa barba negra i uns opulents bigotis. Al cap hi duu un
casc d`on en surt un drac amb la boca oberta representatiu de la seva valentia.
Va armat amb una mena de maça de combat
que aguanta amb la mà dreta a l`espatlla d'on en surt una destral.
A la mà esquerra hi porta un pergamí
enrotllat i segellat que actualment hi consta l’ escrit que el cap de colla
actual Xavier Isern va llegir el 13 d`Agost del 2008 quan la colla va inaugurar
el Ball del Serpent i la seva partitura, fent ballar les dues parelles (Jordi,
Montserrat i Galderic, Maria Assumpta) després de més de 40 anys de no ballar
pel seu excés de pes d'en Jordi i la Montserrat.
Montserrat
La seva parella també de les festes de
carrer Vendrell el 1923 fou una peça creada a partir d'una fotografia que en
Martí Morera i Pagès, pare i padrí d'aquests gegants, li demanà a una jove
olotina.
Amb la seva facció tant tendre, ens dóna
una imatge idíl·lica de la bellesa femenina que contrasta per la seva suavitat
amb la de la duresa de la seva parella.
A la mà esquerra porta un mocador que li
cau mentre amb la mà dreta hi subjecta un ram de flors.
El cabell clar i arrissat, pentinat de
mig i guarnit amb una diadema daurada.