Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gegants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gegants. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 d’abril del 2013

Manlleu Abril 2013

Aquest cap de setmana ens desplacem a Manlleu, 
La Montserrat i en Jordi fan anys 90!




A la pàgina web de la colla gegantera trobem l'història dels orígens dels gegants
http://www.gegantsdemanlleu.cat

Ens expliquen  que:

L’any 1923, Martí Molera i Pagès va proposar encarregar la construcció d’una parella de gegants, davant la comissió de veïns del carrer Vendrell, organitzadora dels actes de la festa de la Mare de Déu de la Gleva, patrona d’aquell carrer.
En Martí es va encarregar de gestionar la comanda, donat que ja es disposava de la quantitat monetària per fer la primera entrega a compte de 500 pessetes que s’havien recollit per mitjà d’una rifa feta durant les festes del carrer aquell mateix any.
Es dirigí a la capital de la Garrotxa, al taller de J. Ventolà. Explicava ell que de tots els models que li van presentar, es va enamorar de seguida del gegant. Té una retirada bessona amb el gegant d’Olot; això ens fa creure sense cap classe de dubte que el gegant olotí va servir de model per fer el de Manlleu. La única diferència és el casc.
El model original del gegant olotí era d’un reconegut escultor Miquel Blay, símbol de l’escultura modernista.
Un cop escollit el gegant, li presentaren els models de gegantes. Cap d’elles li van agradar. En Martí tenia bon gust i volia pensar-s’hi. Va anar a donar un vol pels carrers d’Olot, quant de sobte, va veure una noia molt bonica abocada en una finestra. Va quedar meravellat per la seva bellesa i li demanà una fotografia que no sabem com la noia li donà. Va tornar al taller amb el retrat de la noia i li va dir al senyor Ventolà: “La vull com ella”. I així va ser.




Jordi

Aquest és el nostre gegant més antic, data de 1923.
Per la seva creació, el constructor va agafar de referència el gegant d’ Olot, i per això hi veiem faccions molt semblant.
Jordi es presenta com un guerrer envoltat d'un caire majestuós i amb faccions d'autèntica perfecció.
La cara dura i bella ve coberta amb una frondosa barba negra i uns opulents bigotis. Al cap hi duu un casc d`on en surt un drac amb la boca oberta representatiu de la seva valentia.

Va armat amb una mena de maça de combat que aguanta amb la mà dreta a l`espatlla d'on en surt una destral.

A la mà esquerra hi porta un pergamí enrotllat i segellat que actualment hi consta l’ escrit que el cap de colla actual Xavier Isern va llegir el 13 d`Agost del 2008 quan la colla va inaugurar el Ball del Serpent i la seva partitura, fent ballar les dues parelles (Jordi, Montserrat i Galderic, Maria Assumpta) després de més de 40 anys de no ballar pel seu excés de pes d'en Jordi i la Montserrat.

Montserrat

La seva parella també de les festes de carrer Vendrell el 1923 fou una peça creada a partir d'una fotografia que en Martí Morera i Pagès, pare i padrí d'aquests gegants, li demanà a una jove olotina.
Amb la seva facció tant tendre, ens dóna una imatge idíl·lica de la bellesa femenina que contrasta per la seva suavitat amb la de la duresa de la seva parella.
A la mà esquerra porta un mocador que li cau mentre amb la mà dreta hi subjecta un ram de flors.
El cabell clar i arrissat, pentinat de mig i guarnit amb una diadema daurada.



divendres, 29 de març del 2013

Trobada Gegantera Olost '13

Aquest Proper dia 6 d'Abril la Colla ha estat convidada a participar a la Trobada Gengantera d'Olost
Us Apunteu???



Els gegants d’ Olost són la bonica parella del Perot Rocaguinarda d’ Oristà (bandoler), i la Mercè de Pecanins d’ Olost (personatge fictici).
La Mercè podria ser imaginació de l’ historiador i novel·lista Anicet Salvans i Corominas (Olostenc) , i és molt possible que s'inspirés en una de les seves nebodes petites, la Mercè de Cal Pecanins, que pels anys en que l’Anicet escrivia “Perot el Bandoler”, la noia s'ajustava a les característiques de la protagonista.


També hi han quatre nans que s’apropen en els fets històrics en l’entorn del Perot:
- El bisbe Francesc Robuster, simpatitzant dels Cadells.
- Un pagès de remença (que no treballa a la seva terra, com els serfs al feudalisme) participant dels Cadells.
- El senyor Carles de Vilademany, que era del bàndol dels Nyerros, per tant del mateix que el Perot.
- Un mestre artesà, també Nyerro


Els gegants d’ Olost van sortir per primera vegada el 19 d’abril del 1987, el dia de pasqua.

El Perot ( gegant) fa uns 4,20 metres d’alçada i un pes de 76,6 kg. Ell és alt i prim, escardalenc de cara, barba i bigoti ros, portant joies d’argent i d’or, amb una jaqueta de vellut i una capa grana penjada a l’esquena. Llueix un barret negre d’ala ample, amb una ploma vermella i una blanca ( senyal d’identificació dels Nyerros). També porta una ample faixa de pell, encreuada damunt del pit d’esquerra a dreta. A una mà porta un trabuc ( arma de l’època).

La Mercè de Pecanins ( geganta) fa uns 3,80 metres d’alçada i un pes de 62 kg. Ella es alta i prima, amb uns cabells trenats al costat del cap de un color d’or. Vesteix amb una faldilla de flors i una armilla negre. A sota porta una brusa blanca. Porta unes arracades grans i lluents penjant de l’orella. Amb una ma hi porta un cistell de flors i a l’altre un pom.

Text extret de la informació de la colla gegantera al https://www.facebook.com/gegantsolost/info