Aquest Cap de setmana , la Colla Gegantera de Montesquiu participarà activament en la celeració dels actes de commemoració de la Batalla de Montesquiu de 1714
Com podem veure als Plafons Osona Pam a Pam
El 20 de març del 1714, el marquès de Poal, màxim responsable de l’exèrcit català de
l’exterior, es dirigia a Sant Quirze procedent de Ripoll. Marxava perquè havia rebut informació
segons la qual el regiment francès del comte de Fiennes, s’estava replegant amb molta rapi-
desa i amb tots els seus efectius a Olot.
Poal anava a Sant Quirze amb la intenció de reclutar gent per intentar atacar Vic. A l’alçada de Montesquiu hi havia 1500 soldats borbònics que havien sortit de Vic al seu encontre.
Els dos exèrcits es van trobar a Montesquiu, i el marquès de Poal va decidir atacar-los amb l’avantguarda catalana. Va aconseguir que les tropes borbòniques es retiressin en desbandada a l’altra riba del riu Ter, amb tanta precipitació que, en passar, alguns soldats fins i tot moriren ofegats. Les pèrdues borbòniques, en aquest primer xoc, van ser d’un coronel d’infanteria, un capità de cavalleria, vint-i-cinc soldats i quaranta ferits.
En arribar el gruix de la cavalleria catalana del regiment de Sant Jaume, amb oficials i pocs sol- dats, decidiren passar el riu i atacar de nou, però els borbònics havien tingut prou temps per formar bé les línies defensives, van poder rebutjar l’atac català i van fer que es retiressin. En aquest segon atac, les pèrdues de l’exèrcit català van ser de deu cavalls capturats, onze sol- dats d’infanteria morts i tres presoners. El capità de cavalleria Josep Regàs i el tinent del regi- ment de Sant Jaume, Josep Navan, van intercanviar-los uns quants mesos més tard; però un capità tinent, del regiment de fusellers de muntanya del coronel Ermengol Amill, va ser afuse- llat posteriorment.
Els borbònics es van quedar a una riba de Montesquiu, ben posicionats. El marquès de Poal, assabentat que els regiments francesos de Fiennes ja eren a Ripoll, decidí marxar per no quedar encerclat i amb inferioritat de soldats. Anà en direcció a Alpens, i el dia 21 ja es trobava a Perafita.
Poal anava a Sant Quirze amb la intenció de reclutar gent per intentar atacar Vic. A l’alçada de Montesquiu hi havia 1500 soldats borbònics que havien sortit de Vic al seu encontre.
Els dos exèrcits es van trobar a Montesquiu, i el marquès de Poal va decidir atacar-los amb l’avantguarda catalana. Va aconseguir que les tropes borbòniques es retiressin en desbandada a l’altra riba del riu Ter, amb tanta precipitació que, en passar, alguns soldats fins i tot moriren ofegats. Les pèrdues borbòniques, en aquest primer xoc, van ser d’un coronel d’infanteria, un capità de cavalleria, vint-i-cinc soldats i quaranta ferits.
En arribar el gruix de la cavalleria catalana del regiment de Sant Jaume, amb oficials i pocs sol- dats, decidiren passar el riu i atacar de nou, però els borbònics havien tingut prou temps per formar bé les línies defensives, van poder rebutjar l’atac català i van fer que es retiressin. En aquest segon atac, les pèrdues de l’exèrcit català van ser de deu cavalls capturats, onze sol- dats d’infanteria morts i tres presoners. El capità de cavalleria Josep Regàs i el tinent del regi- ment de Sant Jaume, Josep Navan, van intercanviar-los uns quants mesos més tard; però un capità tinent, del regiment de fusellers de muntanya del coronel Ermengol Amill, va ser afuse- llat posteriorment.
Els borbònics es van quedar a una riba de Montesquiu, ben posicionats. El marquès de Poal, assabentat que els regiments francesos de Fiennes ja eren a Ripoll, decidí marxar per no quedar encerclat i amb inferioritat de soldats. Anà en direcció a Alpens, i el dia 21 ja es trobava a Perafita.
David Ventura Aparicio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada