Sant Joan '13

El dia 23 de Juny la Colla Gegantera de Montesquiu va participar en les diverses activitats de la rebuda de la Flama del Canigó:

A les cinc de la tarda i de manera improvitzada  partint des de l’ajuntament i acompanyats del grup de percussió Marrinxo’s Band es va iniciar una crida a la Flama del Canigó.

Van ser molts els  Montesquiuencs van sortir als balcons.

Un cop  la gent ja va ser reunida al centre del poble i finalitzats l'acte de la sardana a l’Ajuntament es va enfilar cap a la carretera de Ribes a esperar l’arribada de la flama i un cop arribada es va tornar a l’ajuntament en  una lluïda comitiva encapçalada pels Marrinxos, seguida per els nens i nenes de Montesquiu amb una gran senyera que acompanyava la flama que havia de cremar el nostre peveter seguits de la comitiva vinguda des del Coll D’Ares i tancant el cercavila  en Roc i la Núria els nostres gegants ,el nou membre de la colla en Calafoc , els membres de  la Colla Gengantera i els Grallers i caixes en ple.

Un cop a la Casa de la Vila es van fer els sempre emotius actes de benvinguda a la Flama.

La colla va aprofitar aquest dia tant especial per a presentar el nou membre, de el capgròs Calafoc, un cap de dimoni amb unes grans banyes, que contrariament al que es pot pensar... fa les delícies dels nens.

El cercavila va acabar amb l’encesa de la foguera de Sant Joan a l’esplanada de la deixalleria.

Ja acabats els actes es va anar a la pergola de Montesquiu on es  va poder gaudir de una revetlla de sant joan on aquest any han estat 130 les que s'hi han apuntat,  un sopar popular obert a tothom organitzat per la Colla gegantera.

Bon menjar, bona música i bona companyia, petards gresca i xerinol·la.

Gracies a tots per acompanyar-nos en aquest dia tan especial i...

Ens veiem l’any que be!!!

Nou membre a la Colla

El proper diumenge 23 de Juny i coincidint amb la cercavila de la benvinguda a la Flama del canigó, la colla presentarà un nou membre.... el primer capgros.

Esteu tots convidats

Festa Major Sant Quirze de Besora '13

Aquest cap de setmana passat i per primer cop, la Colla hem estat convidats a Sant Quirze de Besora, el nostre poble veí.

El cercavila és va fer conjuntament amb la colla dels geganters i grallers de Vidrà. 

L'Hilari i la Llúcia,gegants de Vidrà, varen venir a la trobada gegantera de Montesquiu del '12.

Va estar un cercavila molt participatiu, varen venir molts Quirzet per veure ballar gegants, tot i la calor espetarrant que feia.

Sort en varen tenir de l'organtizació que van fer més lleugera la calorada.

En un camí amb moltes pendents, varem fer tres parades aprofitant per agafar aire i forces per a fer bufar les gralles, retronar les caixes i fer ballar els gegants.

I després Vermut Popular!!!

Revetlla de Sant Joan '13

Vine amb la Colla a  celebrar la revetlla de Sant Joan amb un bon sopar Popular.
I després... Música i molta gresca!
Tothom hi esta convidat.

I a la tarda no us perdeu la tradicional arribada de la flama del Canigó i encesa de la foguera amb els gegants i grallers de Montesquiu i el grup de percussió Marrinxos band.

La Flama del Canigó

La Flama del Canigó és una tradició catalana associada al solstici d'estiu que es celebra a moltes poblacions  dels Països Catalans entre el 22 i el 23 de juny. 

La renovació del foc te lloc al cim del Canigó i te el seu punt àlgid amb l'encesa de les fogueres de la Nit de Sant  Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país.

Però més enllà d'aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.

L'any 1955, Francesc Pujades, vilatà d'Arles de Tec  (Vallespir Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel massís del Canigó i inspirat pel poema de Jacint Verdaguer (Canigó, 1886) va tenir la iniciativa d'encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i, des d'allà, repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans. S'iniciava així la tradició de la Flama del Canigó, que entroncava amb la celebració mil·lenària del solstici d'estiu vinculada al foc i al seu significat col·lectiu.

El nou costum va prendre força en poc temps, de tal forma que, segons Òmnium Cultural,avui és practicament impossible trobar una sola foguera a Catalunya Nord que no sigui encesa amb la Flama del Canigó. L'any 1966 el foc va creuar per primera vegada la frontera entre els estats francès i espanyol i va arribar a Vic

Cada 22 de juny, un grup d'excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafa el foc que des de 1965 resta encès a la cuina del Museu de la Casa Pairal, al Castellet de Perpinyà, i pugen al cim del Canigó, de 2.784 metres, on encenen una nova foguera, després de la lectura d'un manifest.

A trenc d'alba del23 de juny inicien el descens amb la Flama renovada.

Juntament amb el grup d'excursionistes del "Cercle Jove" moltes altres persones es reuneixen al cim per agafar la flama i iniciar així el recorregut cap a diferents punts dels Països Catalans fent relleus a peu , en bicicleta, en cotxe i fins i tot en llaüt (a l'Ebre) per fer possible que la Flama s'escampi per pobles i ciutats i arribi a temps d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

Cada any, la Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya en un acte institucional, així com per ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals, socials i esportives de més de 350 municipis dels Països Catalans.

Gràcies a centenars de voluntaris, el foc que ve de la muntanya il·lumina les revetlles populars que es fan al voltant del foc. Es calcula que aquella nit s'encenen unes 3.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Flama_del_Canigó

A Montesquiu cada any la comissió de La Flama s'encarrega de rebre la que serà la protagonista de l'encesa de la Foguera de Sant Joan.

La Colla gegantera des dels inicis s'ha volgut implicar i participar d'aquest acte d'identitat de la cultura catalana i ofereix una cercavila que acompanya a la rebuda de la flama fins la Plaça de l'ajuntament on es fan tots els actes de benvinguda, així com l'anada a l'encesa de la Foguera.

Aquest any acompanyaran a la colla en cercavila els Marrinxos band, un grup de percussió d'Olot , que de segur faran encara més gran la rebuda de la Flama

Manlleu Abril 2013

Aquest cap de setmana ens desplacem a Manlleu, 

La Montserrat i en Jordi fan anys 90!

A la pàgina web de la colla gegantera trobem l'història dels orígens dels gegants
http://www.gegantsdemanlleu.cat

Ens expliquen  que:

L’any 1923, Martí Molera i Pagès va proposar encarregar la construcció d’una parella de gegants, davant la comissió de veïns del carrer Vendrell, organitzadora dels actes de la festa de la Mare de Déu de la Gleva, patrona d’aquell carrer.

En Martí es va encarregar de gestionar la comanda, donat que ja es disposava de la quantitat monetària per fer la primera entrega a compte de 500 pessetes que s’havien recollit per mitjà d’una rifa feta durant les festes del carrer aquell mateix any.

Es dirigí a la capital de la Garrotxa, al taller de J. Ventolà. Explicava ell que de tots els models que li van presentar, es va enamorar de seguida del gegant. Té una retirada bessona amb el gegant d’Olot; això ens fa creure sense cap classe de dubte que el gegant olotí va servir de model per fer el de Manlleu. La única diferència és el casc.

El model original del gegant olotí era d’un reconegut escultor Miquel Blay, símbol de l’escultura modernista.

Un cop escollit el gegant, li presentaren els models de gegantes. Cap d’elles li van agradar. En Martí tenia bon gust i volia pensar-s’hi. Va anar a donar un vol pels carrers d’Olot, quant de sobte, va veure una noia molt bonica abocada en una finestra. Va quedar meravellat per la seva bellesa i li demanà una fotografia que no sabem com la noia li donà. Va tornar al taller amb el retrat de la noia i li va dir al senyor Ventolà: “La vull com ella”. I així va ser.

Jordi

Aquest és el nostre gegant més antic, data de 1923.

Per la seva creació, el constructor va agafar de referència el gegant d’ Olot, i per això hi veiem faccions molt semblant.

Jordi es presenta com un guerrer envoltat d'un caire majestuós i amb faccions d'autèntica perfecció.

La cara dura i bella ve coberta amb una frondosa barba negra i uns opulents bigotis. Al cap hi duu un casc d`on en surt un drac amb la boca oberta representatiu de la seva valentia.

Va armat amb una mena de maça de combat que aguanta amb la mà dreta a l`espatlla d'on en surt una destral.

A la mà esquerra hi porta un pergamí enrotllat i segellat que actualment hi consta l’ escrit que el cap de colla actual Xavier Isern va llegir el 13 d`Agost del 2008 quan la colla va inaugurar el Ball del Serpent i la seva partitura, fent ballar les dues parelles (Jordi, Montserrat i Galderic, Maria Assumpta) després de més de 40 anys de no ballar pel seu excés de pes d'en Jordi i la Montserrat.

Montserrat

La seva parella també de les festes de carrer Vendrell el 1923 fou una peça creada a partir d'una fotografia que en Martí Morera i Pagès, pare i padrí d'aquests gegants, li demanà a una jove olotina.

Amb la seva facció tant tendre, ens dóna una imatge idíl·lica de la bellesa femenina que contrasta per la seva suavitat amb la de la duresa de la seva parella.

A la mà esquerra porta un mocador que li cau mentre amb la mà dreta hi subjecta un ram de flors.

El cabell clar i arrissat, pentinat de mig i guarnit amb una diadema daurada.

Encara queda Abril

Encara queda Abril i aquest cap de setmana es preveu molt intens.
Animeu-vos a venir!!